dijous, 15 de març de 2012

La més anciana del Baix Llobregat: La Venus de Gavà

Mines de Gavà
Sorprenentment, moltes són les persones que desconeixen que al Baix Llobregat, concretament a la ciutat de Gavà,  hi ha un dels principals jaciments prehistòrics catalans.  Es tracta de les mines de Gavà, unes mines datades al neolític que constitueixen a dia d’avui  un dels patrimonis arqueològics d’aquella època més importants a nivell de tota  Europa.  Concretament es tracta d’un conjunt de mines datades en un total de 6000 anys d’existència que es troben estructurades en diferents galeries. Sembla ser que el principal mineral que se n’extreia era la variscita, un mineral verd que els primers humans que van habitar aquesta zona empraven sobretot per a elaborar elements ornamentals.
Va ser en aquest jaciment quan al 1994 es va trobar una peça peculiar que fa referència a les primeres pobladores de la comarca. Es va descobrir  la Venus de Gavà.  
Cal dir que quan observem la Venus de Gavà no només ens trobem davant de la imatge femenina més antiga desenterrada mai al Baix Llobregat  sinó que som davant de l’única peça de forma humana coneguda d'aquest període apareguda a la Península Ibèrica.
Venus de Gavà
Les Venus prehistòriques són imatges femenines que sovint es troben representades en estat de gestació.  Es caracteritzen per ser desproporcionades, voluminoses i acostumen a tenir els atributs sexuals molt desenvolupats.  En general aquest tipus de figures no acostumen a estar molt detallades, tot donant sempre una importància  especial als òrgans genitals, els pits, la panxa i els malucs, en el si d’un cos robust.  Si be la majoria de Venus estan datades en l’època paleolítica la nostra “àvia” és una mica més jove i està datada al període neolític mitjà. Consta així d'entre 5.500 i 5.800 anys d'antiguitat.
Respecte al significat de les venus prehistòriques diferents teories apunten a que solen ser amulets, objectes màgics que evoquen la fertilitat, la seguretat , que ajuden a creure en un major èxit dels naixements i donen protecció davant les malalties. També es creu que poden considerar-se representacions religioses de deesses  de la fertilitat, vinculades a fecunditat i l'abundància, i per tant, a la perpetuïtat de l'espècie. 
Venus de Gavà de perfil
També hi ha qui veu en elles un clar reflex d'una societat matriarcal, en aquest sentit autors com Johann Jakob Bachofen parlen de formes d'organització matriarcals amb l’argument que l’homo sapiens vivia en una situació de  promiscuïtat i només era possible establir la descendència a través de les dones, el que feia que aquestes agafessin rol dominant en les societats . Aquestes teories avui en dia són majoritàriament rebutjades al considerar que la hipòtesi és especulativa i totalment absent d’evidències històriques palpables. En tot cas sembla clar que si be aquest fet no es pot provar que en cap cas fos generalitzat,  tampoc es pot negar que  és possible que hi haguessin societats d’aquest tipus. En tot cas, l’existència de les imatges de Venus trobades arreu del món prova que la dona-mare tenia un paper crucial, que es representava en forma de divinitat a la societat prehistòrica. 
Sembla ser que el nom de Venus té l’origen en la noció que constituïen un ideal de bellesa prehistòric. Malgrat que aquesta idea és a dia d’avui majoritàriament rebutjada, la denominació de Venus persisteix.
Centrant-nos concretament en  la Venus de Gavà  es tracta d’una imatge antropomorfa que va ser trobada de forma incompleta i trencada en diferents fragments. Primerament es van trobar diversos trossos  sense ser reconeguts, posteriorment van aparèixer les parts corresponents als pits i a les mans, que vans servir de base per tal de reconstruir part de l’escultura com si d’un trencaclosques es tractés.  Actualment existeixen una trentena més de fragments que no s’han sabut ubicar fins el moment . La Venus està feta d’una ceràmica de color negre que va ser posteriorment  polida.  La part que ha estat restaurada mesura 16 centímetres d'alt per 11 d'ample. 
 Il·lustració de la venus de Gavà on es poden observar millor els detalls.
Degut a la seva desproporció i a que no està complerta la imatge és de difícil visualització, requereix un important esforç d’imaginació per reconèixer-la.  Primerament cal destacar-ne el cap, que consta d’un nas allargat i estret, amb dos forats als laterals. Els ulls són dos grans circumferències envoltades per una sèrie de relleus en forma de raigs que semblen representar possiblement dos  sols.  A la part posterior s’hi poden diferenciar  les extremitats superiors amb els colzes doblegats i amb les mans i els dits estirats tot recolzant-se al ventre, que sembla el d’una dona embarassada. Al damunt hi podem trobar el que semblen dos pits.
Com a  guarniments, l’estàtua té una sèrie de braçalets, entre els braços a la part inferior hi ha una enigmàtica figura  en forma de lletra U similar a un collar (es pensa que pot ser una pinta o unes banyes de bou). A la part superior, a la zona del ventre sota de la mà esquerra, hi ha una  espiga que podria representar la vulva.
La major part dels especialistes en la matèria creuen que, en base als seu aspecte i decoracions, la representació d’una forma humana més antiga trobada a la Península Ibèrica és de fet la representació  d’una deessa de la fertilitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada